Sabors d’Eivissa: la cultura culinària de Tots Sants

A Eivissa, parlar de Tots Sants és parlar d’una tradició familiar vinculada a la nit del 31 d’octubre i a la festivitat de l’1 de novembre.

El seu nom ja dona una pista sobre el ritual: sa Trencada Tradicionalment, les famílies es reunien al voltant de la taula per trencar els fruits secs i compartir-los durant la revetlla de Tots Sants. Els pinyons també s’utilitzaven per elaborar panellets, un dels dolços associats a aquestes dates.

A taula també hi podien arribar fruites de temporada —com la magrana, una de les fruites típiques—, bunyols, panellets, vi dolç o vi pagès i plats salats com la frita de porc. Una altra de les tradicions documentades era que els padrins regalessin als seus fillols un rosari elaborat amb fruita confitada.

Més que no pas un menú tancat, sa Trencada representa una manera de reunir-se i compartir allò que oferia el rebost en aquell moment de l’any.
 

La cuina tradicional d’Eivissa té una relació directa amb el territori i amb el calendari. Durant generacions, cuinar significava adaptar-se als productes disponibles en cada estació de l’any, i moltes celebracions van acabar creant el seu propi repertori de sabors.

El dia de Tots Sants n’és un clar exemple.

Els fruits secs guanyen un protagonisme especial, ja que s’arrepleguen, es trenquen i es comparteixen. Al seu costat, hi ha la fruita de temporada i apareixen els dolços. Els panellets, fets tradicionalment a base d’ametlla, sucre i ou, són un dels sabors inseparables d’aquesta època de l’any, juntament amb els bunyols a Eivissa.

Cada territori ha creat, a més, les seves pròpies receptes de Tots Sants.

Mentre que en altres indrets d’Espanya són habituals els ossos de sant o els bunyols de vent, la tradició eivissenca té un relat gastronòmic propi al voltant de sa Trencada, els panellets, els fruits secs i les trobades familiars.

Aquest vincle entre producte, estació i cuina continua sent una de les claus per comprendre la gastronomia de l’illa. Eivissa conserva un receptari en què conviuen plats com el bullit de peix, el sofrit pagès o la frita de matances amb dolços com el flaó, les orelletes, la greixonera i els mateixos panellets.
 

Les tradicions gastronòmiques parlen de molt més que de menjar. Parlen de com vivien les famílies, dels productes que oferia el territori, de les celebracions que marcaven el calendari i dels moments reservats per trobar-se.

Per això, sa Trencada té un valor que va més enllà de les seves receptes. Seure al voltant d’una taula, trencar els fruits secs, compartir els dolços i allargar les converses formen part d’una cultura en què menjar també vol dir reunir-se.

En una illa coneguda internacionalment per moltes altres imatges. Aquestes petites tradicions domèstiques mostren una altra dimensió d’Eivissa: la d’una societat que manté els vincles amb la seva memòria, els seus productes locals i els seus costums.

Descobrir-les permet viatjar també d’una altra manera. Buscar els productes de temporada, tastar la rebosteria tradicional, visitar  mercats i establiments locals o descobrir l’origen d’una recepta són maneres d’endinsar-se en la cultura de l’illa a través de la gastronomia.
 

La tardor canvia els paisatges d’Eivissa, però també canvia el que arriba a taula. I Tots Sants recorda que cada estació té els seus propis ingredients, receptes i rituals.

Sa Trencada n’és un: una tradició senzilla, familiar i vinculada als productes de la terra que permet descobrir l’illa a través de sabors que tornen any rere any.

Perquè conèixer Eivissa també és conèixer allò que es cuina, es comparteix i es transmet de generació en generació.